Quedaven 20 segons pel final del partit contra els Dragons, perdíeu 0-1 i
teníeu la bola a la vostra àrea. Semblava impossible...
Doncs sí.. No només està la nostra àrea, sinó que la tenen ells. I van preferir jugar-se-la a marcar abans que fer allò que ens fa tanta ràbia quan ho patim, i que creiem que no serveix de res quan fem nosaltres, que és anar-se'n amb la bola al corner a perdre temps. Van fallar, el Pujal es va treure de la màniga una passada de xut de camp a camp, i la resta es història... Per mi, més que el gol en pròpia final dels Dragons, el moment clau de la jugada final és aquell xut tant precís i ras del Marc.
Quin partit va ser més difícil per vosaltres?
Mentalment el segon és més difícil, perquè ja és inevitable pensar que tens moltes opcions de ser a la final four, perquè vens d'una eufòria que a vegades et fa jugar més relaxat del compte i perquè et trobes un equip a qui no respectes tant com al primer. Però no ens enganyem, el més difícil va ser el primer. Vam haver de fer un partit perfecte en defensa per tal que ells "només" tinguessin 3 o 4 ocasions bastant clares i un parell de penals. Vam dedicar tant esforç a la defensa que en atac ens va quedar ben poca cosa, i tot i així vam poder empatar al final. Està clar que ens va acompanyar la sort, però el mèrit és arribar a un final ajustat 1-0 amb un equipàs com els Dragons, i aquesta no hauria aparegut si no haguéssim estat tot el partit disciplinats tàcticament i corrent com bojos... Això no és sort.
Sou a 120 minuts de ser campions d'Europa. En sou conscients?
Sí... a 120 minuts, a 2 partits, a 2 miracles... Potser no hauria de ser així, però ara mateix encara estem gaudint del passi a la Final4. No crec que ningú es vegi aixecant la copa, queda molt temps i serà tant complicat aconseguir-ho que, la veritat, només pensem que la semifinal contra el Kampong serà molt guapo, l'ambient serà espectacular, i sortirem a jugar sense cap mena de pressió, igual que el dia dels Dragons. Si el desenllaç serà el mateix o no no ho sap ningú, segurament ni els holandesos s'atreveixen encara a donar res per fet.
El mateix equip que va perdre 4-0 contra el Polo a la Copa, tumba dos grans equips i deixa amb un pam de nas al hockey europeu. Com és possible?
Per la mentalitat, que ho és tot en l'esport. Vam anar al camp del Polo amb una idea equivocada... Entre nosaltres ens vam anar engrescant i vam acabar anant allà pensant que érem millors que ells i que el més normal seria donar la campanada. El bany de realitat ens va posar a lloc, i estic convençut que sense aquest 4-0 tant contundent avui no seriem a la Final4. Ara sabem el què som, sabem com guanyar a equips sobre el paper millors i amb això hem donat també el primer pas cap al títol de lliga, tot i que encara en queden molts.
Canvia alguna cosa en el plantejament del que queda de temporada el fet d'haver aconseguit aquesta fita?
Per nosaltres no, però segurament ja ningú ens descartarà tant clarament per la lliga com després de la copa. Teníem 3 objectius aquest any: lliga, copa i Final4 de l'EHL. N'hem aconseguit un de dos, i queda l'últim i més valuós. Ara l'important serà mantenir la confiança que hem guanyat aquests dies fins al final, i sobretot, la mentalitat defensiva que ens ha portat fins aquí. Aquest diumenge caldrà ja posar-ho en pràctica, comença l'sprint final: Polo, Júnior, Egara, Club de Campo i playoff. Som-hi!!
Doncs sí.. No només està la nostra àrea, sinó que la tenen ells. I van preferir jugar-se-la a marcar abans que fer allò que ens fa tanta ràbia quan ho patim, i que creiem que no serveix de res quan fem nosaltres, que és anar-se'n amb la bola al corner a perdre temps. Van fallar, el Pujal es va treure de la màniga una passada de xut de camp a camp, i la resta es història... Per mi, més que el gol en pròpia final dels Dragons, el moment clau de la jugada final és aquell xut tant precís i ras del Marc.
Quin partit va ser més difícil per vosaltres?
Mentalment el segon és més difícil, perquè ja és inevitable pensar que tens moltes opcions de ser a la final four, perquè vens d'una eufòria que a vegades et fa jugar més relaxat del compte i perquè et trobes un equip a qui no respectes tant com al primer. Però no ens enganyem, el més difícil va ser el primer. Vam haver de fer un partit perfecte en defensa per tal que ells "només" tinguessin 3 o 4 ocasions bastant clares i un parell de penals. Vam dedicar tant esforç a la defensa que en atac ens va quedar ben poca cosa, i tot i així vam poder empatar al final. Està clar que ens va acompanyar la sort, però el mèrit és arribar a un final ajustat 1-0 amb un equipàs com els Dragons, i aquesta no hauria aparegut si no haguéssim estat tot el partit disciplinats tàcticament i corrent com bojos... Això no és sort.
Sou a 120 minuts de ser campions d'Europa. En sou conscients?
Sí... a 120 minuts, a 2 partits, a 2 miracles... Potser no hauria de ser així, però ara mateix encara estem gaudint del passi a la Final4. No crec que ningú es vegi aixecant la copa, queda molt temps i serà tant complicat aconseguir-ho que, la veritat, només pensem que la semifinal contra el Kampong serà molt guapo, l'ambient serà espectacular, i sortirem a jugar sense cap mena de pressió, igual que el dia dels Dragons. Si el desenllaç serà el mateix o no no ho sap ningú, segurament ni els holandesos s'atreveixen encara a donar res per fet.
El mateix equip que va perdre 4-0 contra el Polo a la Copa, tumba dos grans equips i deixa amb un pam de nas al hockey europeu. Com és possible?
Per la mentalitat, que ho és tot en l'esport. Vam anar al camp del Polo amb una idea equivocada... Entre nosaltres ens vam anar engrescant i vam acabar anant allà pensant que érem millors que ells i que el més normal seria donar la campanada. El bany de realitat ens va posar a lloc, i estic convençut que sense aquest 4-0 tant contundent avui no seriem a la Final4. Ara sabem el què som, sabem com guanyar a equips sobre el paper millors i amb això hem donat també el primer pas cap al títol de lliga, tot i que encara en queden molts.
Canvia alguna cosa en el plantejament del que queda de temporada el fet d'haver aconseguit aquesta fita?
Per nosaltres no, però segurament ja ningú ens descartarà tant clarament per la lliga com després de la copa. Teníem 3 objectius aquest any: lliga, copa i Final4 de l'EHL. N'hem aconseguit un de dos, i queda l'últim i més valuós. Ara l'important serà mantenir la confiança que hem guanyat aquests dies fins al final, i sobretot, la mentalitat defensiva que ens ha portat fins aquí. Aquest diumenge caldrà ja posar-ho en pràctica, comença l'sprint final: Polo, Júnior, Egara, Club de Campo i playoff. Som-hi!!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada