Roger Pallarols: "L'eliminació és un fracàs personal, no de l'equip"


1        Com valores la desfeta a l’EHL?
Doncs com un fracàs personal, i una oportunitat brutal com a equip per aprendre dels errors i ser més forts pels objectius que ens queden. A partir d'ara està clar que només ens queda millorar, i qui no tingui capacitat per fer-ho, no ens serveix.

2     Quina lectura fas de l’eliminació?
Hem quedat fora i fa mal, però cal ser objectiu i també veure que ens han eliminat pel goal average general. Ara tampoc cal destrossar-ho tot ni començar a criticar a ningú. Aquestes ensopegades et defineixen com a persona i com a grup, no pel que t’ha passat, sinó per com reacciones davant el fet. Tinc clar que un jugador de l’Atlètic o un entrenador, davant una desfeta com aquesta, només pot fer autocrítica i tenir encara més ambició i més ganes de treballar. Criticar o desmerèixer seria no posar el dit a la llaga. Nosaltres tenim clar què ens ha faltat i què cal fer perquè no ens torni a passar.

3     Què us va faltar per classificar-vos?
Doncs penso que vam fer moltes coses bé. A cada partit, al primer quart, vam tenir ocasions de sobres per encarrilar el matx. Fins i tot vam gaudir de molts penals que no vam saber transformar i d’ocasions clares els rivals ens en van generar poques. Tot i així està clar que ens va faltar experiència, veterania, saber jugar amb el timming del partit, i sobretot anar al màxim a cada bola i no confiar tant en les nostres capacitats, tinc la sensació que vam regalar trams de partit per no buscar sempre la porteria rival ni mossegar per recuperar la bola. A més, cada jugador ha de fer un esforç per estar present al camp, no sortir i a veure què passa. Cal més intenció i voluntat, i que quan un jugador entri al camp, la seva presència reforci a l'equip.

4         I ara, fora de l’EHL com s’afronta el que queda?
Doncs fàcil, amb més ambició i ganes que mai. Sinó no mereixem ser on som! Ens queden grans reptes per davant i la veritat és que l’eliminació ens ha de fer un bany de realitat a tots plegats...

5    Què vols dir amb bany de realitat?
Hem de ser conscients del nostre potencial actual i actuar en conseqüència. No tenim la plantilla de cracks que podíem tenir anys endarrera, ni tiradors estil Taekema  en el PC, ni una mentalitat defensiva que altres equips poden tenir i els hi dóna gran resultat, ni jugadors que et resolen un partit en l’1x1. Nosaltres tenim molts punts forts, però els dèbils els hem de tenir clars i saber que si no entrenem i juguem al 200%, les debilitats treuen el cap... L’exemple està molt clar, fa res el Marc Sallés no era ni tirador de penals, i ara, després de molt d’esforç i treball per part seva, ja comença a a ser decisiu en aquesta jugada. Per optar a guanyar res, hem de treballar més que ningú perquè només podrem guanyar als favorits si juguem millor com equip que ells, i la majoria dels rivals tenen jugadors que ells sols ja poden guanyar partits... Ara bé, els títols els guanyen els equips i aquí és on es troba la nostra força. L’equip que som ara, no tindrà res a veure amb el del març del 2015... Haurem crescut i millorat tots un munt! Per nosaltres, després de les baixes, seria molt fàcil parlar d'anys de transició o de que no som favorits o històries d'aquestes, però jo segueixo pensant que amb la plantilla que tenim podem guanyar títols perfectament. Ara bé, quan poses el llistó alt, les decepcions fan més mal...

6     I ara, Jolaseta, Polo, Club de Campo i Egara...
Fantàstic per posar-se les piles. No tinc cap dubte de la capacitat de reacció dels jugadors ni de l’staff. Ara tots hem de donar un plus més. I està clar que hi ha certs errors que no els podem repetir, hem de posar l’exigència ja molt alta per entrar a la Final 4.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada