TEST ATLÈTIC .... MARC SALLÉS!!!

Et diuen que jugaràs a la Bandera… Què vas pensar?

Aconseguir un repte personal i que l’any al Vallés m’havia ajudat molt a créixer.  

Amb qui vas pensar quan t’ho van dir?

En totes les persones que m’havien ajudat a arribar-hi.

Abans de jugar a la Bandera, com veies el primer equip?

Un equip guanyador, on es feien poques bromes...

Qui és el teu referent quan jugues?

M’agrada fixar-me amb tots els jugadors, de tothom es pot aprendre coses noves. Encara que si hagués de dir-ne un seria el Santi Freixa, un exemple de lideratge, superació i talent natural.

Tens alguna mania abans d’un partit?

Sí... No trepitjà línies al escalfament, posar-me l’espinillera dreta primer i respirar 5 vegades profundament abans que piti l’àrbitre.   

Algun moment especialment dolç durant la teva carrera?

El final del meu primer any. Guanyar el Bloemendaal a la semifinal de la Copa d’Europa a casa seva amb més de 8.000 persones i guanyar la lliga al camp del Polo! Inoblidable...

Una anècdota divertida?

El dia que el Peke es va deixar el passaport per viatjar a Alemanya i va haver d’anar a casa la seva novia perquè l’acompanyés a buscar-lo, vaig està rient-me d’ell tot el viatge fins a l’aeroport. Al fer el check-in em diuen que tinc el meu caducat... No m’ho podia creure. Sort que només era una setmana i vaig poder viatjar amb tot l’equip!

El moment més compromès?

En el meu segon any. Quan em vaig trencar l’isquio per primera vegada, just abans del playoff, vem perdre la final contra el Polo i vaig sentir una gran impotència des de la grada.

El teu somni com a jugador?

Guanyar la EHL. Fer-ho amb els companys de tota la vida no tindria preu!

Què és el que més admires d’un àrbitre?

La seva fermesa en situacions límit.

I el que més et molesta?

Que no em vulguin escoltar.

Què és el que més t’agrada dels viatges a jugar fora?

Les partides al UNO, per cert els juvenils P.P. , J.T. i I.T. encara han de millorar molt!!

I el que menys?

Quan se’n van els A.... vull dir els Terrassencs, és un moment molt trist per els Matadeperencs.

Els teus amics de tu valoren...

La meva generositat.

Un color favorit?

El negre del meu gos.

Quines són les teves virtuts?

En plural? La meva perseverança davant d’un objectiu.

¿Algun defecte hi deu haver...

Em costa molt llevar-me, masses “postponers” cada matí.

Amb els estudis, cincs o deus?

He tret de tot, repetit, aprovat però mai he deixat res a mitges.

Tens estona lliure a casa... Què fas?

Mirar una peli, llegir abans d’anar a dormir o escoltar música fent el “friki” amb el portàtil.

Algun rival que et serveixi d’exemple?

Mane Terraza 

Algun rival que alhora sigui un bon amic?

Bosco Perez-Pla  

Alguna cosa  especial que sempre poses a la maleta de viatge?

Un “Totem”, una figura de record d’un viatge que em porta sort.

Pots clavar un bon clatellot a un famós... Ràpid, escull!

Al xarnego del Cristiano.

Et trobes al CR7 pel carrer...

Clatellot directe!!!

És l’aniversari d’alguna dona important a la teva vida, què li regales?

El viatge al lloc que més li agrada.

El darrer cop que has plorat?

Quan el Madrid va guanyar la “Décima”, de ràbia òbviament!

Ningú et troba... On et busquem?

A una platja amb onades perfectes i sense mòbil, així serien totes per mi...

Menjar preferit?

La paella o caldereta de llamàntol de la meva mare!

Una cançó?

Better together  de Jack Johnson o qualsevol de NOFX.

Un llibre?

“Quien se ha llevado mi queso” de Spencer Johnson.

¿Una pel·lícula?

El efecto mariposa.

Un viatge que t’encantaria fer?

Anar a Japó i menjar sushi per esmorzar, dinar i sopar.

Què fas el cap de setmana que no teniu partit?

Qualsevol cosa, no m’agrada quedar-me aquí, n’hi ha pocs i s’han d’aprofitar.

Et toca cuinar, què ens podries fer??

 Tinc un bon repertori de cuina de supervivència. Però per impressionar l’únic que he aprés de cuina del meu pare... Fer Makis, Nigiris, Sashimi. La clau està amb el tall de la tonyina i el salmó.

Per tu el mòbil significa...

Una eina amb mil capacitats i que va en augment el seu ús. El problema és que a vegades fa desconnectar amb l’entorn més proper . I una bona font d’ingressos quan es trenca un!

Tu amb les noies...

M’agrada ser clar.

Com et veus d’aquí a deu anys?

Lo típic, casat, 2 o 3 fills i seguint fent el que m’agrada.

Com veus el futur del teu club?

Il·lusionant, el soci cada vegada té més ganes de fer club.

I el  del hockey?

L’escola està fent una molt bona feina. Només cal veure els jugadors joves que van arribant al Vallés o l’Atlètic.

Què li recomanes a les noves generacions de jugadors?

Que gaudeixin el fet de jugar amb els seus amics. Voler millorar sempre i acceptar totes les crítiques, al final són només per tu.

Quina nova norma posaries al hockey?

Treure dos jugadors i fer rotacions de 4 o 5 minuts per línies. Jugar a un ritme molt alt i amb molts més espais. Aleshores tindríem més de 15 gols per partit!  

Atenció, pots recuperar un jugador ja retirat per la Bandera... Qui portes?

El  Roger Pallarols, sisi va jugar al primer equip, i veure si el seu pase és tan trenca-línies i efectiu com ens pinta sempre.