Jan Castelló:"d'aquest equip, encara que ja no hi juguis, no en deixes de formar part mai"

1. Molts anys al primer equip... Ja n'has tingut prou?

No, no n'he tingut prou. De fet, a l'Andreu li deia fent broma que jo no marxaria ni amb aigua calenta. La il·lusió i les ganes de guanyar les tinc intactes, i físicament em sento jove. I de formar part de l'equip no en tens mai prou. Simplement, a l'octubre, si tot va bé, la Jordina i jo serem pares, i el  primer deixarà de ser l'equip. No em puc dedicar a l'equip a mitges. O ho dones tot o estàs fora. L'equip i el club es mereixen màxima dedicació i jo no la podré aportar.

2. Què has après després de tants anys?

Que després de guanyar, encara hi pot haver un objectiu més, que és buscar la excel·lència. Hi ha gent que es conforma amb la victòria, i molts companys d'equip m'han ensenyat que es pot anar més lluny, pots entrenar més i millor, et pots cuidar la salut i la alimentació, pots treballar el caràcter, la mentalitat, pots intentar fer millor els teus companys... Hi ha un món de possibilitats per les que treballar. I el millor d'aixó que he après és que és aplicable a TOTS els aspectes de la vida.

3. Creus que l'equip perd potencial de cara a l'any vinent?

Sí, evidentment. Tenir el Gugu, el Roc, l'Albert i el Pere es tenir potencial, i al marxar, el perds. Però ho hem de saber suplir amb el potencial d'altres jugadors. És un gran repte que el Roger i el seu staff sabrà perseguir. Al Roger no li ha tremolat mai la mà a l'hora d'apostar per gent jove i els resultats l'avalen, i sabrà treure de tots els jugadors el màxim del seu nivell per suplir aquesta pèrdua de potencial que aportaven els que marxen.

 

4. Dels teus darrers anys, amb què et quedes?

Quan el Roger va agafar l'equip, em va dir que creia que jo ho podia fer bé de lateral esquerra, posició en la que jo no havia jugat mai. I que clar, al no haver jugat mai, podia ser descartat molts caps de setmana. En definitiva, era jugador nº19 i una incògnita. Jo tenia 3 opcions, plegar, tenir fitxa del Vallés i jugar amb el DH els dies que fos descartat o jugármela i seguir a l'equip. Li vaig agraïr la seva sinceritat i vaig apostar-ho tot. Vaig treballar per adaptar-me a la nova situació i el primer any, fins a final de temporada, no vaig veure els primers fruits. A partir de llavors he disfrutat com mai a la vida ho havia fet.

El treball i l'esforç valen la pena, i això és una cosa que també val per TOTS els àmbits de la vida. Dels últims anys em quedo amb això.

5. Què valores més d'haver pogut jugar al primer equip del teu club?

Esportivament, he pogut practicar un esport que sempre m'ha encantat al seu màxim nivell. Hem guanyat lligues i les hem disfrutat, i he après què és l'esforç, la dedicació, el companyerisme i el treball en equip.

Emocionalment he trobat un gran grup d'amics amb qui he compartit moltes hores i a qui he acabat estimant, i que d'aquest equip, encara que ja no hi juguis, no en deixes de formar part mai.